dimarts, 29 de juliol del 2014

Urbà i urbanitzable. Una notable diferència que desinfla l'IBI.

Ens aquests últims mesos tots els propietaris han hagut d’afrontar el pagament de les contribucions urbanes, o sigui de liquidació de l’impost de béns immobles, instrument pel que es financien els ajuntaments.

Ja fa uns mesos vam manifestar que cal una revisió del valor cadastral de tots els immobles, però centrem-nos ara en el cas de les finques qualificades com a sòl urbanitzable segons els planejaments urbanístics dels municipis, però que en la realitat segueixen essent rústiques.

Fins a dia d’avui a aquestes finques, que tot i ser urbanitzables mai s’han desenvolupat (no disposen de pla parcial ni projecte d’urbanització aprovat), se’ls ha assignat un valor de contribució com si fos urbanitzada i per tant, els propietaris han d’afrontar pagaments desorbitats respecte el que correspondria si is considerés sòl no urbanitzable.

Ara, però, una sentència del Tribunal Suprem, amb aplicació a tot l’Estat, determina quin és el criteri, quin és el valor en aquests casos. I determina, sàviament segons el nostre parer, que si el sòl s’ha requalificat com a sòl urbanitzable, però no ha canviat la seva realitat, el seu propietari ha de pagar com si fos rústic.

Així doncs, tots aquells terrenys sense l’aprovació de plans de desenvolupament urbanístic, no podran ser computats per l’administració local, a efectes de càlcul d’IBI, com a finques urbanes.

Els professionals API especialitzats en valoracions i peritatges han viscut la paradoxal situació d’una expropiació forçosa on es permetia expropiar a preus de rústic els terrenys que el mateix cadastre valorava a preus d’urbanitzat. Ara doncs, que es rectifica perquè el TS ho ha dictaminat, ja s‘equiparen els valors a aplicar a una determinada finca en ambdós tràmits: per la seva expropiació per part de l’administració i quan la valora el mateix estat a efectes d’impostos. 

S’aplica la lògica. Tot i que de moment, la doctrina jurídica no es posa d’acord sobre si la sentència comportarà efectes retroactius i per tant els ajuntaments hauran de tornar imports cobrats indegudament els darrers 4 anys. 

Que imperi el sentit comú és bo.

Et deixem el link a la sentència del Tribunal Suprem