Ens aquests últims mesos tots els
propietaris han hagut d’afrontar el pagament de les contribucions urbanes, o
sigui de liquidació de l’impost de béns immobles, instrument pel que es financien
els ajuntaments.
Ja fa uns mesos vam manifestar que cal
una revisió del valor cadastral de tots els immobles, però
centrem-nos ara en el cas de les finques qualificades com a sòl urbanitzable segons
els planejaments urbanístics dels municipis, però que en la realitat segueixen
essent rústiques.
Fins a dia d’avui a aquestes finques, que
tot i ser urbanitzables mai s’han desenvolupat (no disposen de pla parcial ni
projecte d’urbanització aprovat), se’ls ha assignat un valor de contribució com
si fos urbanitzada i per tant, els propietaris han d’afrontar pagaments
desorbitats respecte el que correspondria si is considerés sòl no urbanitzable.
Ara, però, una sentència del Tribunal
Suprem, amb aplicació a tot l’Estat, determina quin és el criteri, quin és el
valor en aquests casos. I determina, sàviament segons el nostre parer, que si
el sòl s’ha requalificat com a sòl urbanitzable, però no ha canviat la seva
realitat, el seu propietari ha de pagar com si fos rústic.
Així doncs, tots aquells terrenys sense
l’aprovació de plans de desenvolupament urbanístic, no podran ser computats per
l’administració local, a efectes de càlcul d’IBI, com a finques urbanes.
Els professionals API especialitzats en
valoracions i peritatges han viscut la paradoxal situació d’una expropiació
forçosa on es permetia expropiar a preus de rústic els terrenys que el mateix
cadastre valorava a preus d’urbanitzat. Ara doncs, que es rectifica perquè el
TS ho ha dictaminat, ja s‘equiparen els valors a aplicar a una determinada
finca en ambdós tràmits: per la seva expropiació per part de l’administració i
quan la valora el mateix estat a efectes d’impostos.
S’aplica la lògica. Tot i que de
moment, la doctrina jurídica no es posa d’acord sobre si la sentència
comportarà efectes retroactius i per tant els ajuntaments hauran de tornar
imports cobrats indegudament els darrers 4 anys.
Que imperi el sentit comú és bo.
Et deixem el link a la sentència del Tribunal Suprem